Contes de Misèria: El foraster

Publicat al setmanari Osona Comarca, l'1 de maig de 2005. Primer conte d'una sèrie de quatre.

Uns nens que simulaven una guerra fictícia amb armes de joguina van ser els primers de veure al foraster quan entrava a Misèria per la carretera del cementiri, poc abans de la posta de sol. Portava una bossa penjada a l'esquena i semblava cansat. Van interrompre el joc i van còrrer a explicar la presència del nou-vingut als seus progenitors.
 Tan bon punt com el forester enfilava els primers carrers del poble, molts veïns ja l'estaven examinant des de  portes i finestrons, amagats darrera les cortines i els porticons que els preservaven de l'exterior. Quan va arribar a la plaça major i va desfer-se de la càrrega per abeurar-se a la font, un grup de prohoms estava decidint què havien de fer amb aquella molesta visita. No els va costar gaire posar-se d'acord en què se n'havíen de desfer de la manera que fós. No els agradaven els estranys, i aquell encara menys. Ni tan sols el pigment fosc de la seva pell, que només podia amagar malícia. I vés a saber què no portaria dins d'aquella bossa. Calia preservar el poble i alliberar-se'n tan aviat com fós possible.
 Van avisar al nen que vivia a la rectoria, el què no tenia pares, i li van encomanar que s'adrecés al desconegut i intentés fer-se'n amic. Mentre l'home de color estava explicant a l'infant quin era el seu nom i d'on venia, el policia va acostar-se per darrera i d'un fort cop amb el mànec d'una pistola va deixar-lo inconscient sobre les humides lloses de la plaça. Ràpidament van acostar-se la resta de veïns, que van acarnissar-se sobre el cos inert fins a convertir-lo en un manyoc desfigurat d'ossos i visceres. Llavors van desposeïr-lo d'un anell i una cadena, que van ser motiu de disputa irreconciliable entre aquells que se'ls disputaven, i van obrir la bossa, on només van trobar-hi una pila d'obres literàries, i unes monedes de plata que també van provocar alguns cops de puny.
 Ja era fosc a Misèria quan els seus habitants van tornar a casa per descansar. Abans de l'alba l'algüatzil havia d'encendre una foguera i cremar-hi les restes de l'home i la bossa. Quan va fer-ho, amb el poble encara adormit, no va adonar-se que algú, la dona de l'alcalde, havia decapitat feia unes hores els desmillorats genitals de l'home per guardar-los com una reliquia entre els seus objectes de plaer. En canvi l'únic savi de Misèria ni tan sols s'havia atrevit a sortir de casa per recuperar alguns dels llibres de la bossa, i ara observaba com alimentaven un foc que podia veure's imponent des de les contrades veïnes.