divendres, 28 de setembre del 2018

El darrer adeu

Conte eròtic escrit el desembre de 2012 per concursar al Primer Certamen de Relats Eròtics de Neurosi. Va quedar quart, em sembla.

Agitant l'aire en un estèril intent d'eliminar el fum del cigarret, l'operari de la funerària va anar a obrir a la porta on havia sonat el timbre. Era la neboda de la difunta a qui acabava de maquillar, una rotunda noia d'uns vint anys compungida per les circumstàncies. Volia veure el cadàver abans que el portéssin al tanatori. Va recolzar-se a la taula de treball i va abocar-se dins de la caixa per contemplar-lo. L'operari va adonar-se de seguida del tall de la faldilla negra descobrint la part superior de les mitges i un tros de cuixa ferma, i malgrat la tristor de l'escena no va poder evitar que se li activés la imaginació. La noia somicava convulsionant les corves del seu cos. Amb el moviment se li va descordar un botó de la brusa. Quan va girar-se estava massa colpida per adonar-se de l'escalfor que havia provocat en l'home que tenia a tocar. Va demanar-li si podia entrar al lavabo un moment. Va ensenyar-li on era, va obrir-li el llum maleïnt la fortor que havia quedat a l'habitacle després del darrer alliberament fecal, i va afanyar-se a entrar al vestidor, des d'on podria veure-la a través d'una reixeta de ventilació. La noia va rentar-se la cara, eliminant qualsevol rastre de llàgrimes. Va aixugar-se amb la tovallola, i va contemplar-se al mirall. Llavors va adonar-se que el botó alliberat l'havia escotada excessivament. Va descordar-ne un parell més, va posar-se correctament els sostenidors negres transparents que oferien una magnífica panoràmica d'uns mugrons diametralment excessius, perfectament ubicats al centre de les sines, i va recomposar el seu aspecte. Abans de sortir, va aixecar-se del tot la faldilla, i abaixant-se unes calces també transparents va asseure's al wàter. Del cony depilat va sorgir-ne un raig d'orina, i malgrat que mai li havien interessat les perversions sexuals, l'operari va arribar a un estat d'excitació inaplacable. Quan va sortir del lavabo va acompanyar-la fins a la porta, dissimulant amb prou feines la desproporcionada erecció sota els pantalons, i va acomiadar-se'n donant-li el pésam i oferint-li la mà. La noia va obserquiar-lo amb un breu somriure, i va marxar movent rítmicament la seva anatomia fins al Mini negre que havia aparcat a l'esplanada del cementiri. En pujar al vehicle el tall de la faldilla va obrir-se de nou i la líbido de l'operari va repuntar altre cop. Va tancar la porta, i amb una rescalfada que algún ecologista hauria atribuït al canvi climàtic, va acostar-se al cadàver. Va mirar-lo atentament, trobant-hi prou similituds amb la neboda malgrat la diferència d'edat. El treball de reconstrucció del cos li havia quedat perfecte, però mentre s'abaixava la cremallera dels pantalons i entrava dins de la caixa, va tenir la certesa que aquest cop hauria de repetir la feina.