Déu

Conte descartat dels Versicles apòcrifs del llibre Subcampions en sèrie. Va ser editat com a complement d'un flyer del segell Rock On, repartit en una edició del festival Sonar de Barcelona (o això em van dir).

El primer dia Déu va pagar religiosament el preu de l’entrada i va quedar embabacat contemplant tota aquella munió de gent ballant i fent el gamarús al mig de la immensa pista. Sincerament contrariat pel vomitiu só que emergia ensordidor dels altaveus disposats per tots els racons de la discoteca, va optar ben aviat per guanyar-se un espai en una de les barres i demanar un combinat a la voluptuosa cambrera, que va contribuïr a aguditzar-li el nervi òptic durant la resta de la nit. Quan va haver-se dil.lapidat tots els bitllets que portava a la cartera, Déu va aixecar-se del tamboret i va tornar a casa mantenint dificultosament l’equilibri.
El segon dia Déu va tornar a la discoteca. Prèviament havia visitat a un conegut que li va subministrar una bossa carregada de substàncies psicotròpiques. Entre l’alcohol i les drogues va aconseguir compensar els efectes nocius de la selecció musical del local i la presència d’un parell de goril.les que no semblaven compartir el permanent somriure que es va instal.lar al cap d’una estona als seus llavis. Abans que els últims clients sortíssin del local, la cambrera va intentar explicar-li amb monosíl.labs que hauria de buidar l’enèssim combinat de la nit i desallotjar el tros de barra que nomès havia abandonat per visitar periòdicament el lavabo.
Quan el tercer dia el porter va demanar-li que s’arramanguès la túnica, Déu va deixar al descobert un parell de sandalies ronyoses i uns prehistòrics mitjons de color granat. Visiblement contrariat per la selecció del vestuari diví, l’empleat de la discoteca va demanar-li que s’apartés de la cua, negant-li l’entrada per motius estètics. Tenint en compte que la ressaca encara li colpejava el cervell, i que la nefasta música que es filtrava per sota la porta d’entrada no havia experimentat cap millora respecte a les jornades precedents, Déu va enfilar el camí de casa convençut que li acabaven de fer un inmens favor.
El quart dia Déu s’havia comprat unes nàutiques que feia anys que acumulaven pols a l’estanteria d’una sabateria, però aquell dia ningú el va sotmetre a cap examen visual a l'entrada del local. Una adolescent arrapada dins un microvestit de seda negra va acostar-se a la barra mentre Déu mantenia el seu particular duel amb les ampolles d’alcohol i els extractes de fulla de coca. La noia va mirar-lo fixament als ulls i va quedar magnetitzada per la humanitat etílica que desprenien, mentre ell intentava abstreure’s auricularment del sincopat i depresiu só de la música de ball. Acaronant-li la barba, va suplicar que li paguès un combinat. Impressionat per les emergents corbes de la criatura, Déu va desenfundar la cartera tantes vegades que la menor va acabar perdent el sentit de la verticalitat. Mentre intentava recuperar l’equilibri en un afrancesat ascens per l’interior de la túnica del seu mecenes etílic, el creador somreia complagudament a la concurrència.
Immensament satisfet per l'experiència de la nit anterior, el cinquè dia Déu va arribar abans que ningú a la discoteca. La siliconada cambrera tot just posava ordre a les ampolles de licor, i el noi encarregat de recollir els vasos badallava avorrit esperant la riuada de clients que cada nit acabaven omplint el negoci. Déu s’hi va acostar i van estar parlant fins que els vasos començaven a acumular-se anàrquicament pel recinte. Quan tenia un moment el noi tornava al seu costat per parlar de l’ambient, dels clients o de l’alcohol. L’afinitat entre els dos nous amics va traslladar-se al cap d’unes hores al lavabo, on a més d’aïllar-se acústicament de l’horroròs i repetitiu ritme que imprimia el disckjockey a la nit, van compartir un acanalat bitllet per traslladar uns grams de coca en pols a les seves respectives fosses nassals. Embriagats de complicitat van passar-se la nit mantenint relacions sexuals sobre l'incòmode wàter, mentre l’encarregat de la discoteca jurava emmig d’una trencadissa de vidres, que quan aparaguès el noi que recollia els vasos el faria fora del local a puntades de peu.
El sisè dia Déu va intentar convence’s que el millor seria no tornar a la discoteca durant una temporada, però la crida de la nit va ser superior a la seva força de voluntat. Dos porters encartronats van dedicar-li un somriure de cortesia, una senyora amb molta mala llet acumulada va cobrar-li el preu de l’entrada, i novament va accedir a l’interior del local amb un rictus de serenor continguda als llavis. Va passar pel costat de la barra, on la cambrera i el nou responsable de recollir els vasos van mirar-lo furtivament sense parar-hi massa atenció. Déu va dirigir-se directament a la cabina del disc-jockey. Una mica abans d’arribar-hi va treure's una escopeta de caça de sota la túnica i va descarregar dos cartutxos de pòlvora sobre el crani del torturador auricular.
Afortunadament, el setè dia Déu va poder descansar.