Profiterols de carbassa amb reducció d'aigua i encenalls de catifa

Conte publicat al tríptic que l'Associació de Veïns del Casc Antic va fer per anunciar la Festa de la Tardor i carbassada, que es va fer a Ripoll els dies 4 i 5 de novembre de 2005. El títol volia ironitzar sobre la pedanteria d'alguns restaurants a l'hora d'esmentar els noms d'alguns dels seus àpats.

"Podria fer mal l'aigua i no el licor" va pensar Bndn un veí del casc antic, mentre una ressaca de por començava a tocar els bongos a la seva templa esquerra, per estendre's ràpidament a la resta del seu cap. Al carrer els més matiners i els missaires encetaven abruptes i previsibles converses que només van contribuir a fer-li més dur l'insomni.
No va passar gaire estona fins que va desvetllar-se definitivament. Va remugar alguna cosa inintel.ligible, va entrar al lavabo a buidar les cerveses i els combinats de la nit anterior, i conscient que no seria un matí fàcil va obrir l'aigua de la banyera per refrescar-se una mica. Ja sense el pijama va mirar a terra preguntat-se com pebrots hauria arribat la catifa de l'escala a substituir la del bany, va tremolar a causa de l'aire fred que entrava pel petit finestró de la ventilació, i va decidir que seria molt millor dutxar-se un altre dia.
Es va afanyar a vestir-se per arribar a l'hora a la cita amb una jove adolescent amb qui havia quedat per repassar uns exercicis d'anatomia humana. Avantatges de tenir la carrera de medicina. Com que la intensitat amb què van aplicar-se en la feina li va obrir la gana, a l'hora de dinar els gemecs de l'estómac ja havien eclipsat la ressaca. Reflectint-se davant del vidre d'un aparador va poder refer mínimament el seu aspecte, i va acabar d'arribar gairebé puntual al dinar familiar.
Bndn dinava tranquilament al pis dels pares afartant-se de panellets i d'algun moniato, mentre la seva catifa ja feia pràctiques de natació a la sala d'estar, que s'havia convertit en una improvisada piscina perquè amb l'empanada que portava al matí el noi s'havia oblidat de tancar l'aixeta de la banyera. Per ser la primera vegada que ho intentava, la modalitat d'esquena li sortia d'allò més reeixida.
Quan l'aigua va començar a escapar-se per l'escletxa de sota la porta d'entrada, alguns veïns van aprofitar per complir el somni de la seva vida: comprar-se unes motos aquàtiques. Aviat l'aigua va inundar també el carrer i algunes places del casc antic, on malgrat el fred que començava a fer el darrer dia d'octubre, alguns infants van poder estrenar els estris de pesca submarina. Un va arreplegar una galleda plena de rat-penats, que gràcies a la prematura foscor tardorenca propiciada pel canvi d'horari havien sortit a bussejar una estona, i la resta es van haver de satisfer amb alguns exemplars de calamars congelats que s'havien escapat de la peixateria.
En el moment que l'aigua va apagar les espelmes de les carbasses dels balcons dels primers pisos, va saltar definitivament l'alarma. Algú va trucar als pares de Bndn, que començava a indigestar-se d'una llarga sessió televisiva de sobretaula, i que ràpidament va saltar de teulada en teulada fins a la xemeneia de casa. Quan va treure el cap per la llar de foc, va evitar la mirada recriminatòria de la catifa, i va afanyar-se a tancar l'aixeta. De mica en mica el casc antic va recuperar la normalitat, les clavegueres van filtrar l'excedent d'aigua, i els veïns dels primers pisos van poder tornar a encendre les espelmes. Els vilatans van començar a coure castanyes, la bota amb el vi dolç va córrer de mà en mà, i una música d'acordió va donar el tret de sortida perquè els més reticents a la humitat sortissin definitivament de casa per festejar Tots Sants.
Mentre Bndn persistia en la seva estranya obsessió per acumular tant licor dins del seu organisme com perquè la pròxima ressaca fos més profunda que l'anterior, un funcionari escanejava els bars i tavernes del barri amb l'objectiu d'entregar-li la quantiosa factura de l'aigua. I un dels empresaris amb menys escrúpols del poble -precisament el pare de la noia amb qui havien repassat el cos humà aquell matí- se sumava a la celebració del dia dels difunts amb una aturada cardíaca irreversible, després de descobrir que a causa dels hectolitres d'aigua perduda, aquella temporada li tornaria a ser del tot impossible construir un camp de golf als afores de la població.