Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Contes, cares B i altres rareses de l'autor pre-pirinenc Jordi Remolins.
La travessia del desert
Els primers culpables de l'adicció de Jordi Remolins a l'escriptura són els seus companys d'escola de vuitè d'EGB. L'any 1984 el van triar per representar als Salesians de Ripoll a un concurs que la coca-cola organitzava anualment a Girona. El membre del jurat que va llegir el seu relat (el tema era "Mar endins i barca nova" i a ell no se li va acudir res més que explicar com una barca s'endinsava al mar i cada vegada la seva imatge s'anava renovant!!!!) encara deu preguntar-se què pebrots hi feia allà aquest individu.
Pocs anys més tard es trobava amb uns companys de colla a les golfes de casa d'un d'ells, on van intentar escriure un llibre a sis mans. La veritat és que l'incapacitat per arribar a un acord amb el títol, va impedir-los d'escriure'n una sola línia. Al final tantes mans només van servir-los per fer-se palles mentals.
El contacte de Remolins amb la literatura va reduïr-se durant la dècada següent a la lectura de clàssics de la novel.la negra primer (Hammet, Burnett, Himes, Martín, Thompson, Westlake, Vian, Goodis, Le Breton, Cain, Williams, Tracy...) i de referents de la literatura bruta (Welsh, Bukowski, Cooper, Fante, Easton Ellis, Iceberg Slim, Hornby) i de genis aboluts (Garcia Márquez, Nabokov, Kennedy Toole, Salinger, Monzó) més endavant.
Mentrestant va seguir fent proves fallides, algunes de les quals van passar amb molta més pena que glòria per concursos on mai li van fer cap mena de cas, fins que una colla de tarats de la Vall del Ges que publicaven el fanzine Elforat, van demanar-li una col.laboració. En aquell moment va creure veure la llum, i va escriure una sèrie de vuit contes sota el nom d'Els pecats regionals. L'experiència va servir per animar-lo a persistir en posar-se davant d'un paper i deixar vomitar a la seva imaginació. D'aquesta manera va començar a escriure els relats que acabaríen formant part de Subcampions en sèrie, el seu debut literari que inicialment hauria d'haver publicat (de fet van sortir-ne alguns exemplars sota el número 41 de la col.lecció Moment Angular) l'editorial Emboscall. Diferències de criteri (sempre ha estat un cul de mal seient i pitjor defecar) amb l'editor van afavorir que el llibre acabés autoditat per Edizioni Vitali (2004) nom amb el què pretenia retre homenatge a les no poques experiències onanístiques que havíen sorgit de la visualització de pel.lícules amb Alvaro Vitali, Lino Banfi, Renzo Montagnani, Edwige Fenech o Gloria Guida com a protagonistes. Els cinc-cents exemplars que va fer-ne no es van esgotar (de fet encara li'n queden un centenar), però van servir per inflar-li una autoestima que sempre ha tingut bastant per terra.
Des d'aleshores s'ha limitat a escriure microrelats, un dels quals va aparèixer al recull 10x10 microrelats (2006) d'Editorial La Quadriga, tot i que la versió que finalment es va publicar va ser lleugerament retocada pels responsables del llibre.
En aquest blog vol donar sortida als diferents contes, relats i col.laboracions que ha fet en el decurs del temps, i que desgraciadament creu que tenen alguna mena de valor. Potser si deixés de fotre-li tanta mantega al Moskovskaia, es dediqués a tasques més lucratives, i deixés de torturar a una suposada mussa que sembla evident que no té cap mena d'interés en il.luminar-lo, les coses li aniríen bastant millor.
Pocs anys més tard es trobava amb uns companys de colla a les golfes de casa d'un d'ells, on van intentar escriure un llibre a sis mans. La veritat és que l'incapacitat per arribar a un acord amb el títol, va impedir-los d'escriure'n una sola línia. Al final tantes mans només van servir-los per fer-se palles mentals.
El contacte de Remolins amb la literatura va reduïr-se durant la dècada següent a la lectura de clàssics de la novel.la negra primer (Hammet, Burnett, Himes, Martín, Thompson, Westlake, Vian, Goodis, Le Breton, Cain, Williams, Tracy...) i de referents de la literatura bruta (Welsh, Bukowski, Cooper, Fante, Easton Ellis, Iceberg Slim, Hornby) i de genis aboluts (Garcia Márquez, Nabokov, Kennedy Toole, Salinger, Monzó) més endavant.
Mentrestant va seguir fent proves fallides, algunes de les quals van passar amb molta més pena que glòria per concursos on mai li van fer cap mena de cas, fins que una colla de tarats de la Vall del Ges que publicaven el fanzine Elforat, van demanar-li una col.laboració. En aquell moment va creure veure la llum, i va escriure una sèrie de vuit contes sota el nom d'Els pecats regionals. L'experiència va servir per animar-lo a persistir en posar-se davant d'un paper i deixar vomitar a la seva imaginació. D'aquesta manera va començar a escriure els relats que acabaríen formant part de Subcampions en sèrie, el seu debut literari que inicialment hauria d'haver publicat (de fet van sortir-ne alguns exemplars sota el número 41 de la col.lecció Moment Angular) l'editorial Emboscall. Diferències de criteri (sempre ha estat un cul de mal seient i pitjor defecar) amb l'editor van afavorir que el llibre acabés autoditat per Edizioni Vitali (2004) nom amb el què pretenia retre homenatge a les no poques experiències onanístiques que havíen sorgit de la visualització de pel.lícules amb Alvaro Vitali, Lino Banfi, Renzo Montagnani, Edwige Fenech o Gloria Guida com a protagonistes. Els cinc-cents exemplars que va fer-ne no es van esgotar (de fet encara li'n queden un centenar), però van servir per inflar-li una autoestima que sempre ha tingut bastant per terra.
Des d'aleshores s'ha limitat a escriure microrelats, un dels quals va aparèixer al recull 10x10 microrelats (2006) d'Editorial La Quadriga, tot i que la versió que finalment es va publicar va ser lleugerament retocada pels responsables del llibre.
En aquest blog vol donar sortida als diferents contes, relats i col.laboracions que ha fet en el decurs del temps, i que desgraciadament creu que tenen alguna mena de valor. Potser si deixés de fotre-li tanta mantega al Moskovskaia, es dediqués a tasques més lucratives, i deixés de torturar a una suposada mussa que sembla evident que no té cap mena d'interés en il.luminar-lo, les coses li aniríen bastant millor.
Jordi Remolins
- Remo
- +El Predicador (article d'opinió setmanal a El Ripollès i Osona Comarca, des de 2004. 1996-2001 a El 9 Nou i 2001-2004 a La Marxa) +Sang Fresca per Mamífers Voladors (el pitjor dj del planeta terra a Ràdio Ripoll, dimecres de 22:00 a 24:00. des de 2004. www.radioripoll.com ) +La Gran Estafa del Rock'n'roll (Ràdio Campdevànol, 2002-2004) +Fimosis (fanzine subcultural, des de 1994) +Circumcisió (fanzine literari, 2009) +Elforat (sèrie Els Pecats Regionals al fanzine torellonenc. 2001-2002) +Subcampions en Sèrie (llibre autoeditat per Edizioni Vitali. 2004) +El temps que no tot ho cura (microrelat a 10x10 Microrelats d'Edicions La Quadriga. 2007) +Microrelats (publicats a www.relatsencatala.com des de 2005) +Els Homes Durs No Ballen (subprograma tv subcultural a Televisió del Ripollès des de 1995) +Eroscatalà.com (redactor des de 2006 fins a 2010) +Ruta 66 (col.laboracions com Renzo Montagnani II) +col.laboracions periodístiques a El 9 Nou (1988-2001), La Marxa (2001-2004), El Ripollès, Diari de Girona i Osona Comarca (des de 2004) + periodista a El Ripollés (des de 2008) +web oficial de l'HC Ripoll (des de 2010) i dels blogs del mateix club jordiremolins@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada